la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]
Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que es consideren alienes, extrínseques i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a la generació productiva de carpòspores, format per un conjunt de filaments que neixen damunt mateix del gametòfit per desenvolupament del zigot, propi de la majoria d'algues vermelles. [...]
Cadascun dels sistemes de fibres d'associació entre segments medul·lars situats, tant al cordó anterior com al lateral o posterior, tocant a la substància grisa. [...]
Origen, maxil·lar superior per sota el forat infraorbitari; inserció, llavi superior, múscul orbicular dels llavis; innervació, facial; acció, elevació del llavi superior. [...]
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot [...]
apreci
cal dir:
És un noi molt simpàtic, de seguida li vaig agafar afecte
Des que la va enganyar en els diners de l'herència no li té cap estima.
Així mateix, cal evitar les formes derivades despreci i despreciar, i dir menyspreu i menysprear, respectivament.
[...]